PINTURA

 

“En l’obra de Maties hi ha tres elements fonamentals de la tradició històrica: en primer lloc espanyola, després europea i, finalment, universal; que conflueixen en la seva obra.

Si ens centrem en la tradició espanyola podem veure que Maties pren com a base el cubisme sintètic, però, és clar, el cubisme sintètic és un moviment pictòric que desapareix, com a moviment, exactament l’any 1921, tot i que Picasso continua pintant algun que altre quadre cubista sintètic en els cinc anys següents. Llavors, tots els pintors que parteixen del cubisme sintètic no poden tornar a fer el que ja han fet els precursors, sinó que han de fer-ho d’una manera innovadora i original, i en els quadres que podreu observar aquí és una mostra de l’essència de l’organització volumètrica del cubisme sintètic i res més. És un recull del que fou la seva essència per unir-la a quelcom més.

La segona característica històrica de la pintura de Maties és el que en ell hi ha de la inserció en el fauvisme català, perquè no es pot obviar que si Catalunya ha expressat la seva pròpia ànima a través de la pintura en el segle XX ha sigut a través d’un fauvisme, que rep aquest nom perquè la tendència es va definir amb un terme francès i el fauvisme català que, tot i tenir la gran varietat cromàtica del fauvisme francès, és totalment diferent perquè els seus colors són molt estridents, com una cosa de seny català que els fa menys violents i que, a més a més, és tan constant de la pintura catalana del nostre segle, que es troba de la mateixa manera en Sunyer, com en aquell gran geni de la pintura del segle, quasi tan gran com Vázquez Díaz, que fou gairebé desconegut fora de Catalunya, Jaume Mercadé, a qui estimaves molt, per cert.

I resta la tercera característica. Si la primera, el cubisme, és totalment espanyola i la segona, el fauvisme, internacional en tot l’àmbit d’occident, però amb variants molt netes a Argentina i Catalunya, a la resta d’Espanya no, perquè el fauvisme de Benjamín Palencia tot el que té de “fauve” és francès, encara que sigui molt espanyol en la seva temàtica i en la seva expressió.

La tercera és universal. És el grafisme alat de progeni oriental, i això que els europeus gairebé mai hem sabut interpretar, que es dóna en la millor pintura de la Xina, Corea, Japó, Tibet i Nepal. Això, que és una manera diferent d’ordenar l’espai, més pla que buscant la tercera dimensió, i, a més a més, amb unes perspectives que poden ser múltiples, no des d’un sol punt de vista, sinó des de diversos. Molt pocs pintors europeus l'han captat en l’essencial, i en Maties Palau Ferré, que fins i tot a vegades pinta amb tinta xinesa, n'és un dels pocs. És clar, també Matisse, és irrevocable, i alguns europeus més que ho han fet, fins i tot, a vegades, Sunyer, però d’una altra manera. Perquè el fonamental en un artista no són les fonts d’on procedeix, sinó com les utilitza i com les sintetitza per manifestar la seva pròpia ànima i, llavors, amb artistes que parteixen en l’ordre estilístic de les mateixes fonts surten obres totalment diferents i, a més a més, com Matisse i com Maties –essent així són dos “Mat”- creuen en la vida i que en el món no només hi ha brutícia, sinó que també hi ha bondat i alegria de viure i que l’home és un ser no decadent que, és veritat, pot caure en el pitjor, però també pot arribar al millor, ja que continua creient en tot allò, fa amb aquests elements i amb una perfecció tècnica total en la seva síntesi, una pintura al servei de la construcció, i no una pintura desmitificadora al servei de la destrucció.”

 

Carlos Areán

Primer Premio Internacional de Investigación e Historia del Arte, Buenos Aires, 1980.

Director del Museo de Arte Contemporáneo 1974-78.

Fragment del discurs pronunciat en l’homenatge tributat a Palau Ferré a Madrid, febrer de 1984.

 

 

Tècnica:   Tinta xinesa

Mida:      150 x 98 cm.

Títol:        Espai intermedi

ESPAI INTERMIG

 
 

“Els seus color i formes reflecteixen l’esperit mediterrani de llocs, persones i coses. El seu art és com lírica en llenç o, com en aquest cas, en paper.

En Maties Palau Ferré ha creat el seu propi estil i escola original que el distingeix  i el col·loca en un pedestal d’inspiració, bellesa i sensibilitat úniques.”

Prof. Alfred E. Tonolo

Bloomsburg University, Bloomsburg, Pennsylvania, EUA.

Fragment del discurs pronunciat en la inauguració de l’exposició de Palau Ferré al Mechanicsburg Art Center de Mechanicsburg, Pennsylvania, EUA, març  de 1993.

 

 
 

Tècnica:         Oli damunt tela

Mides:           162 x 129 cm.

Títol:              Guer-Blanc

 

GUERBLANC

 
 

“La capacitat tècnica porta Palau Ferré a fer d’un sol traç les figures en tinta xinesa, sense aixecar el llapis del paper. Habilitat? No hi ha cap dubte, però ans precisió en el concepte que ha motivat la realització de l’obra i sentir-la en relació amb el color que la definirà; uns colors que per la seva intensitat l’han situat dins del fauvisme i possiblement sigui així si entenem el fauvisme com la manifestació de sentiment purs, emocions que volen ser virginals i allunyar-se de tota contaminació”.

  Josep M. Cadena

Periodista especialista en art

Fragment del Prefaci al catàleg de l’exposició de Palau Ferré a Can Sisteré, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, maig-juny de 1992.

 

 

Tècnica:      Tinta xinesa

Mida:          72 x 100 cm.

Titol:           Dona amb tulipa vermell

 

DONA AMB ROSA  
 

TEMÀTICA

A Maties Palau Ferré li agradava recrear-se en temes o motius que per a ell tenien un interès especial.

 

“La síndria és foc que apaga el foc de la calor i la set. El gira-sol és una planta que dorm i abaixa el cap durant la nit. Desperta a l’albada i segueix el camí del sol, sense moure’s del lloc. És vincle impotent i somia un nou despertar.”

“Els coloms són aus que no saben viure dins d’una gàbia”.

“El lligam de la Dona amb el Minotaure? : Quan la Dona estima el monstre, és capaç de tot, fins i tot de cremar la pròpia puresa. Ho podeu veure en la Nit de Sant Joan. L’Au Fènix reneix de les seves pròpies cendres”.

 

Fragments de l’opuscle “Conversacions a Montblanc amb Palau Ferré” de Miquel Pons, Felanitx, Mallorca, 1977.

 

Entre els motius més coneguts cal remarcar:

El paisatge de Montblanc

La figura de la dona considerada com a base de la Humanitat

Figures arquetípiques com l´arlequí, la zíngara...

Elements mitològics com el Minotaure, l´Unicorn,..

Elements de la natura.

Bodegons.

Expressió de sentiments col.lectius (Sardana, llegenda de Sant Jordi,..)

Expressió simbòlica d´una voluntat (Guer-Blanc).

 
 
 
    Índex